Esther Vivas, periodista y la maternidad

Per què les mares sentim tanta culpa?
Hola Ricardo,

què tal estàs? Espero que l’estiu hagi anat molt bé, que hagis pogut descansar, ni que sigui una mica, si has fet vacances i si no ha estat el cas que hagis desconnectat de la voràgine del curs habitual 😊

T’escric altre cop avui, 1 de setembre, després d’haver passat un tranquil i alhora intens mes d’agost on he alternat vacances amb la preparació de nous projectes que espero vegin la llum ben aviat. I per descomptat tu, com a membre d’aquesta meravellosa comunitat de Mares desobedients, seràs de les primeres a conèixer ❤

I dit això, inaugurem mes de setembre a la comunitat parlant de la culpa materna. Inicialment, havia previst per aquest mes de setembre tractar un altre tema, però heu estat moltes les que m’heu escrit via xarxes socials i correu electrònic demanant-me que parlés de la culpa que tan sovint ens acompanya com a mares, de què podem fer per gestionar-la… i aquí em teniu disposada a destapar-ne les causes 😉

Introducció al tema:
La culpa materna és patriarcal

La culpa materna és una constant en l’experiència materna. Quina mare no s’ha sentit alguna vegada culpable per pensar que no passava prou temps amb la seva criatura, per no arribar a tot, per no ser la mare que se suposa hem de ser, per no haver tingut aquell embaràs, part o lactància desitjada? Crec que totes, en un moment o altre, hem sentit aquesta culpa.

I aquest sentiment de culpa ens genera molt malestar amb l’experiència materna, perquè ens fa sentir males mares, que no ho estem fent bé, que potser no vam fer prou per tenir el part o la lactància que volíem.

Per aquest motiu considero important destapar i entendre les causes que ens porten a sentir tanta culpa, amb l’objectiu d’alliberar-nos-en i així poder tenir una maternitat més feliç i plaent.

La culpa és resultat d’un judici moral personal que es dona quan pensem que la nostra conducta no és correcta. Les mares ens autojutgem sota uns paràmetres establerts per un sistema patriarcal que ens diu que hem de ser mares perfectes, sacrificades, “súper mares”, que no ens podem equivocar… I tot això és IMPOSSIBLE! Aleshores, com que mai arribem a ser aquella mare ideal que ens diuen hem de ser ens sentim culpables.

Però, a qui pertany tota aquesta culpa? Doncs aquesta culpa és patriarcal, i té a veure amb un sistema masclista que ens col·loca al davant un ideal matern que és irreal, indesitjable i tòxic, i és això el que ens genera aquest malestar.

La maternitat patriarcal ha fet que moltes mares al llarg de la nostra vida sentíssim, com escrivia una de les primeres feministes a mirar la maternitat en clau feminista Adrienne Rich en el seu clàssic Nacemos de mujer, «la culpa, la responsabilitat sense poder sobre les vides humanes, els judicis i les condemnes, el temor del propi poder, la culpa, la culpa, la culpa».

ESTHER VIVAS para  Safor Press

Safor Press

Periódico Digital plural, libre. Defensor de los derechos humanos y fundamentales. Director: Ricardo Sánchez

También te puede interesar

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies