Tot allò que les mares callem – ESTHER VIVAS

Hola estimada Ricardo,

Com anem? Com estàs? Espero que bé 🥰

Aquest mes d’abril, m’agradaria dedicar-lo a reflexionar sobre tot allò que les mares callem, perquè els silencis que envolten la maternitat a vegades són més nombrosos fins i tot que el que arribem a dir.

La vida interior de les mares, en particular, les experiències negatives o ambivalents queden silenciades. Les mares sentim que no podem expressar públicament el costat fosc de l’experiència materna, perquè si ho fem serem titllades de «males mares» o tal vegada ens diran que no estimem prou a la nostra criatura.

Per això, les mares acabem amagant la complexitat de la vivència materna. Heus aquí la «màscara de la maternitat», un procés individual i col·lectiu que amaga les dificultats que implica ser mare, que fingeix que no passa res, que tot va de meravella. La màscara silencia la maternitat real a favor d’una maternitat mitificada. ¿Per què? Doncs perquè la nostra experiència real, en aquesta societat, no interessa ni compte.

A continuació, et deixo algunes reflexions sobre tot això 😊

Ens han fet creure que el que sentim no importa

Moltes són les coses que les mares callem, i aquest silenci genera dolor. Callem perquè sovint ens avergonyim del que sentim, perquè la nostra experiència materna ens genera malestar, perquè de vegades no sabem com fer-ho, perquè allò que ens passa no encaixa amb el que ens han dit que és la maternitat…

Callem massa coses. Ho fem des que ens quedem embarassades, i continuem callant més enllà, després del part, en el postpart, en la lactància, en la criança… Callem el malestar de l’embaràs, els vòmits i la incomoditat amb el nou cos. Callem el patiment que podem arribar a sentir si ens maltracten en el part, el desamor cap al nadó, la violència que hem viscut, el dolor per aquell part que desitjàvem i no va ser. Callem la solitud, el desbordament i la incomprensió en el postpart, el dolor de la lactància, la distància que potser ara ens separa de la nostra parella -si la tenim, el fet que res és com esperàvem. Callem la nostra opinió i sentir.

I de tot el que callem, hi ha, des del meu punt de vista, tres grans silencis. Es tracta d’experiències que xoquen amb el que la societat espera d’una dona i una mare: la infertilitat, perquè si ets dona s’espera que et quedis embarassada fàcilment, i això més sovint del que pensem no succeeix; la mort gestacional i perinatal, perquè si estàs embarassada només es preveu que puguis tenir un nadó viu, i això és fals; i la depressió postpart, perquè aquesta societat considera que si acabes de donar a llum has d’estar enamorada del teu nadó, i això hi ha vegades que no passa. Es tracta de paraules no dites que generen molt de dolor.

Ens volen «petitetes» i en silenci. Callem per por del que diran, per incomprensió social, per a no ser jutjades una vegada més. Perquè ens han fet creure que allò que sentim no importa.

Les mares callem perquè l’experiència materna molesta. Les mares callem el dolor, les contradiccions, les ferides i l’ambivalència. No obstant això, aquestes formen part del que significa la maternitat.

Cadascuna de nosaltres podria fer una llista amb tot el que mai hem dit, però segurament si la poséssim en comú moltes serien les coses que coincidirien. Ja és hora de començar a parlar.

I tu, què has callat?

Et proposo que facis una llista, mental o escrita, de tot allò que has callat. T’has sentit identificada amb algunes de les experiències que he descrit? T’has decidit en algun moment a parlar amb algú? Si és així, amb qui? I com t’has sentit després?

I si no ets mare, creus que estàs allà per escoltar aquella amiga, germana, veïna, companya que ara té criatures?

T’animo a trobar-te amb altres mares que transiten la maternitat, a generar un espai de confiança on poder parlar i compartir. Quan ho fem ens sentim menys soles i descobrim que no som l’única que transita aquestes emocions 💜

Si has arribat fins aquí Ricardo, et vull donar les gràcies: gràcies per deixar que t’acompanyi des de la distància, i gràcies per formar part d’aquesta meravellosa comunitat formada ja per 7603 dones i mares desobedients 🔥

Espero que el que he escrit avui aquí et serveixi i et sigui útil 🥰

 

ESTHER VIVAS

Nota: La opinión del columista es de su exclusiva propiedad.

Safor Press

Periódico Digital plural, libre. Defensor de los derechos humanos y fundamentales. Director: Ricardo Sánchez

También te puede interesar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies