‘Masterchef’ a casa

Mai com ara ens hem interessat tant pel menjar i a la vegada hem menjat tan malament

Els ‘talent show’ de cuina s’han consolidat com un èxit d’audiència, especialment ‘Masterchef’, que ja en prepara la cinquena edició, i ‘Top Chef’, que comença la seva quarta temporada a Antena 3. Els realities de cuina triomfen, però ¿quines són les claus de l’èxit? ¿Ha canviat la manera de relacionar-nos amb el menjar? ¿Ens ensenyen a alimentar-nos millor?

‘Masterchef’ a casa
Un grup de cuiners, ‘amateurs’ o professionals, un jurat implacable, unes proves que fan vertigen i el carisma dels concursants són alguns dels ingredients essencials d’aquest format. De tota manera, malgrat el glamur dels seus plats, els reality shows culinaris són el McDonalds de la televisió. Una recepta estàndard que té l’èxit assegurat ja sigui a la Gran Bretanya, Xile, el Pakistan, els Estats Units, Indonèsia o l’Estat espanyol. No ho oblidem, la immensa majoria dels ‘realities’ de cuina són importats. Masterchef triomfa en més de 40 països, i Top Chef en 20 més. Es tracta d’un producte precuinat que té molt poca cosa d’original.

UN ART DE SEDUCCIÓ

Ens encanta la cuina com a espectacle, ja sigui mirar-la per televisió o lluir-nos davant amistats i familiars a casa. Cuinar s’ha convertit en un art de seducció, públic o privat. La gran diferència és que mentre el primer el mouen les audiències i el share, el segon, com diu el periodista nord-americà Michael Pollan al seu ‘best-seller’ ‘Cocinar’, consisteix en «un acte de generositat i amor». El negoci amb els sentiments tampoc escapa als fogons.

Però la cuina com a acte quotidià sembla que no té espai en la societat actual. Els nostres horaris acostumen a ser incompatibles amb la vida personal i familiar, sense temps per cuidar i cuidar-nos. No ho considerem important. Moltes vegades mengem sols, de manera ràpida i malament, i després en el millor dels casos anem corrent al gimnàs o en el pitjor anem al metge.

No valorem la cuina diària i invisible, però fonamental per alimentar-nos d’una manera sana i saludable. Una feina que per més que el temps passi continua en mans de les dones. Ho assenyala l’última Enquesta d’Ocupació del Temps 2009-2010 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE): a l’Estat espanyol un 80% de les dones són les que cuinen a les llars, davant el 46% dels homes. I quan elles es posen al capdavant li dediquen més temps: una hora i 44 minuts al dia davant els 55 minuts d’ells. Donar valor, i visibilitat, a l’acte de menjar passa per col·locar el fet de cuidar al centre de les nostres vides i fer-nos corresponsables, en aquest cas, de cuinar, tant si som dones com homes.

L’èxit dels ‘talent show’ culinaris és un bon exemple de la nostra relació ambivalent amb la cuina. Les audiències arrasen amb l’espectacle mentre abandonem quotidianament olles i paelles. Mai com ara ens hem interessat tant pel menjar a la vegada que hem menjat tan malament. S’ha generalitzat el consum d’aliments altament processats, amb molta sal, sucre i greixos saturats, amb els consegüents problemes per a l’organisme. El consum de sucre a l’Estat espanyol puja a unes 20 culleretes al dia, un dels més alts a Europa, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, mentre que la mateixa institució assenyala que el que és ideal seria ingerir-ne unes sis culleretes i un màxim de 12. Hem deixat en mans de tercers la nostra alimentació quotidiana. El menjar, com tantes altres coses, se’ns ha escapat de les mans.

MALS HÀBITS

De fet, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya del 2014, elaborada per l’INE, les malalties cròniques de salut més freqüents són la hipertensió arterial, els dolors lumbars i el colesterol elevat, la primera i la tercera amb una relació directa amb el que mengem. Els problemes de sobrepès i obesitat són una altra de les conseqüències de la nostra mala manera de menjar. El sobrepès afecta un 53% de la població adulta, mentre que l’obesitat n’afecta un 17%, segons l’INE. Com menys recursos econòmics, més possibilitats de patir-la, i la crisi no ha fet sinó aguditzar la tendència. Els realities de cuina ni ensenyen ni ajuden a menjar millor. Alguns fins i tot, com ‘Deja sitio para el postre’, emès el 2014 a Cuatro, empenyen en la direcció contrària.

Els ‘talent show’ entre fogons sovint ens allunyen de què i com menjar, són pur espectacle. La cuina invisible de cada dia és la que hauria de despertar autèntica passió. Estimar-la significa cuidar-nos. No es tracta de buscar un masterchef a la televisió sinó de reconeixe’ls, a ella o a ell, en la feina quotidiana de cuinar a casa.

Esther Vivas

(Publicación autorizada para Safor Press)