Les obres de consolidació de l’edifici BIC, del segle
XVII, ja han finalitzat amb un pressupost de 750.000
euros, el 75% finançat amb l’1,5% Cultural del Govern
central.
Ho ha anunciat aquest matí la primera Tinenta
d’Alcaldia i responsable de Patrimoni, Alícia Izquierdo,
acompanyada del regidor d’Urbanisme durant la visita a
un dels espais més desconeguts per la ciutadania, molt
lligat al patrimoni borgià de Gandia.
Nota de Premsa
Gandia, a 14 de desembre de 2023.- La Primera Tinenta d’Alcaldia i
regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, acompanyada de l’edil d’Urbanisme,
Vicent Mascarell, i de l’arqueòleg municipal, Joan Negre, han comprovat
aquest matí el resultat de les obres de consolidació, ja recepcionades, de
l’Alqueria de la Torre dels Pares. Un projecte valorat en 750.000 euros, finançat
al 75 per cent per l’1,5% Cultural del Govern central i la resta d’aportació
municipal. S’hi han arreglat tots els sostres, els forjats de la casa i s’hi han
eliminat tots els elements impropis. Ara la Torre dels Pares ha tornat al seu
estat original del segle XVII: «Sempre diem que és el BIC més desconegut per
a Gandia, perquè presentava un estat arquitectònic que impedia la visita per
raons de seguretat. Hui ja podem anunciar que, una vega finalitzada aquesta
primera fase de les obres, es podrà obrir a la ciutadania amb un cicle de visites
organitzades a partir de la primavera», ha indicat la responsable de Patrimoni
històric, artístic i cultural de Gandia.
En aquest sentit, Mascarell ha insistit que la millor manera de protegir el
patrimoni d’una ciutat és obrir-lo a la societat perquè el conega i el valore:
«Cal recordar que, quan vam accedir al govern al 2015, ens va trobar l’edifici
en un perill greu i ha sigut des d’aleshores una prioritat; totes les legislatures
s’hi ha invertit recursos públics a la mesura de les nostres possibilitats
econòmics per a mantindre’l. Hui donem una passa més, no va a ser suficient i
el compromís és més que evident i anem a buscar més recursos d’altres
administracions per tal de finalitzar la restauració».
Finalment, Izquierdo ha recordat que l’emblemàtica torre ja es va
restaurar anteriorment gràcies a una subvenció de la Diputació de València i
ara restaria la part més estètica de l’edifici; la restauració de la façana, la
reparació de portes i finestres o altres elements interiors. Paral·lelament, s’hi
està treballant en l’adequació de l’entorn: «Podem dir que estructuralment està
acabat i protegit del deteriorament per les inclemències del temps, l’accés
d’animals, etc… Després de gairebé tres anys d’actuacions podem dir també
que tanca el cercle d’arquitectura Borgiana, pel seu lligam amb els Jesuïtes, el
Palau i l’Escola Pia (l’antiga Universitat)…». Pel que fa als usos finals, l’edifici i
el seu entorn obri moltes possibilitats, des del punt de vista cultural, d’espai
que podrà acollir esdeveniments de molts tipus, també lligats a la història de la
nostra agricultura i patrimoni.
Un poc d’història
Pocs mesos després de la compra del ducat de Gandia, a les acaballes de
1485, la família Borja va començar a incorporar al seu patrimoni diverses
propietats rurals. Una d’elles va ser l’alqueria dels germans Balaguer, situada
dins el terme de la vila, més enllà del riu.
Posteriorment, la propietat va ser llegada per Francesc de Borja a la
Companyia de Jesús per sufragar les despeses de la Universitat de Gandia,
l’actual Escola Pia. Pocs anys després, en 1605, els jesuïtes van iniciar la
construcció de la Torre dels Pares en un solar deshabitat dins la finca, que
prompte ja comptava amb diverses edificacions al seu voltant on els membres
de la Companyia residien. «Entre d’altres, el complex comptava amb la seua
pròpia capella, cuina, estances i totes les instal·lacions necessàries per
explotar les àmplies i fèrtils terres al seu voltant. Als plànols més antics que
conservem de l’heretat s’observa com el conreu majoritari van ser les vinyes i
oliveres, i que l’alqueria comptava amb una séquia pròpia. Fins l’expulsió dels
jesuïtes al segle XVIII, aquesta propietat va ser una de les més riques del ducat»,
ha explicat Joan Negre.
